La isquèmia miocardíaca indueix l'expressió cardíaca de proteïna C-reactiva modificada

En aquest estudi els investigadors del CSIC-ICCC, dirigits per la Prof. Lina Badimon, han demostrat, mitjançant un model experimental porcí d'infart agut de miocardi, que períodes curts d'oclusió coronària indueixen un increment en els nivells circulants de citoquines pro-inflamatòries, una major activació de les cèl•lules mononuclears circulants i una major reactivitat de les plaquetes. Concretament, l'estudi revela, que després de 30 minuts d’isquèmia, es produeix un primerenc increment, tant a nivell gènic com proteic, de MCP-1 (quemoquina que regula la migració i la infiltració de monòcits circulants), ciclooxigenasa-2 (enzim pro-inflamatori) i factor tissular (element clau per a la inducció de trombosi) en cèl•lules mononuclears circulants. Així mateix, 30 minuts d’isquèmia són suficients per augmentar la reactivitat plaquetar tant a nivell funcional (augment en la deposició de plaquetes en condicions de flux) com a nivell molecular (activació de RhoA, petita proteïna involucrada en la reorganització del citoesquelet i conseqüent activació de la plaqueta).

A més, els investigadors han demostrat per primera vegada que la isquèmia augmenta l'expressió de proteïna C-reactiva modificada (PCRm) a nivell cardíac i que aquesta s'associa amb els macròfags reclutats en l'àrea de lesió. En línia amb aquesta recerca, l'equip de la Prof. Badimon va demostrar recentment (Arteriosc Thromb Vasc Biol, 2008) que la PCRm, a diferència de PCR nadiva o circulant, indueix trombosi i té efectes pro-inflamatoris.

Aquests resultats indiquen que, a més de la reacció inflamatòria generalitzada associada amb la presència de malaltia ateroscleròtica i les seves possibles complicacions trombòtiques, el temps d’isquèmia indueix una resposta inflamatòria aguda addicional, a nivell cardíac i sistèmic, així com un major risc de trombosi. Tenint en compte que la magnitud de la resposta inflamatòria és un fort indicador de futurs esdeveniments cardiovasculars, els resultats presentats per la Dra. Vilahur i la Prof. Badimon reforcen la necessitat d'implementar l'ús d'estratègies farmacològiques destinades a reduir la resposta inflamatòria després d'un infart.

De fet, l'estudi clínic Júpiter, realitzat recentment en pacients sense evidència de malalties cardiovasculars preexistents i nivells normals de colesterol LDL (el conegut com colesterol dolent), ha posat de manifest que els efectes beneficiosos (menor morbiditat i mortalitat cardiovascular) assolits després del tractament amb una nova estatina (rosuvastatina) s'associa a una reducció en els nivells circulants de PCR, a més de LDL. Aquests resultats publicats pel CSIC-ICCC, que demostren un efecte agut i depenent del temps d’isquèmia sobre les cèl•lules mononuclears i plaquetes circulants, poden contribuir, sens dubte, a una millor comprensió dels beneficis associats a una ràpida revascularització de l'artèria coronària oclosa.

Vilahur G, Hernández-Vera R, Molins B, Casaní L, Duran X, Padró T, Badimon L. Short-term myocardial ischemia induces cardiac modified C-reactive protein expression and proinflammatory gene (cyclo-oxygenase-2, monocyte chemoattractant protein-1, and tissue factor) upregulation in peripheral blood mononuclear cells. J Thromb Haemost 2009; 7: 485-93.

Enllaços

• Article original

Más comunicats d'aquest projecte