Les diferents isoformes de la proteïna C reactiva tenen efectes diferents sobre la trombosi

El treball dut a terme per investigadors del Centre d’Investigació Cardiovascular (CSIC-ICCC) de Barcelona ha demostrat els diferents efectes de les dues isoformes de la proteïna C reactiva (CRP). Segons els resultats de l’estudi dirigit per la Professora Lina Badimon, els monòmers, o unitats bàsiques, de la proteïna (mCRP) són els que presenten activitat protrombòtica. Aquesta isoforma precisament és el monòmer de la forma circulant què no té efectes sobre el creixement del trombe.

La CRP és una proteïna associada amb processos inflamatoris. A més, en els últims anys s’ha posicionat com a marcador clínic de futurs problemes cardiovasculars en pacients aparentment sans, i de pitjor pronòstic en pacients amb malaltia coronària aguda. A banda d’aquest valor diagnòstic, estudis recents demostren que la CRP té un paper important en el desenvolupament de la malaltia cardiovascular. Els estudis duts a terme fins el moment amb l’objectiu de conèixer el paper de la CRP a l’aterosclerosi han arribat a conclusions aparentment contradictòries. En uns casos s’han observat propietats antitrombòtiques i antinflamatòries, i en altres casos protrombòtiques i proinflamatòries. Per aquest motiu, es va proposar l’existència de dues isoformes de la mateixa proteïna amb propietats diferents.

La CRP que s’estudia clàssicament és la sèrica. Aquesta proteïna és un pentàmer i es coneix com a forma nativa (natCRP). Cada una de les seves subunitats són les formes modificades o monomèriques (mCRP). Segons explica Blanca Molins, primera signant de l’estudi, “vam simular les condicions fisiològiques arterials, gràcies a la càmera plana de perfusió, per observar el cúmul de plaquetes i la formació de trombes”. Els resultats de l’estudi van demostrar que únicament la sang en presència de mCRP acumulava plaquetes, amb efecte protrombòtic. En canvi, la sang amb la forma nativa de la proteïna no mostrava cap alteració a la coagulació.

Segons la Dra. Esther Peña, investigadora del CSIC-ICCC i responsable de la unitat de Microscopia Confocal del Centre, aquests resultats obren un nou camí tant en el diagnòstic, com en el coneixement de la malaltia ateroscleròtica. El fet de considerar la mCRP com la forma protrombòtica de la proteïna C reactiva implica la necessitat de conèixer els mecanismes d’unió d’aquesta molècula a la superfície tissular.

REFERÈNCIA DE L’ARTICLE:
Molins B, Peña E, Vilahur G, Mendieta C, Slevin M, Badimon L. C-Reactive Protein Isoforms Differ in Their Effects on Thrombus Growth. 1: Arterioscler Thromb Vasc Biol. 2008 Sep 11. [Epub ahead of print].

Enllaços

• Accés a l'article

Más comunicats d'aquest projecte