Triflusal, una teràpia antitrombòtica alternativa a l’aspirina
L’estudi dut a terme per investigadors del Centre d’Investigació Cardiovascular (CSIC-ICCC) de Barcelona demostra que el tractament amb triflusal por prevenir l’aparició d’esdeveniments vasculars trombòtics greus en persones d’alt risc, així com preservar l’activitat de la cicloxigenasa endotelial (COX-2) a nivell sistèmic. L’activitat de COX-2 és important per tractar-se d’un enzim vascular que sintetitza prostaciclina, un important antiagregant i vasodilatador.
El treball posa de manifest el potencial terapèutic del triflusal com a teràpia antitrombòtica i vasculoprotectora alternativa a l’aspirina.
Un equip d’investigadors del Centre d’Investigació Cardiovascular (CSIC-ICCC) de Barcelona ha estudiat i comparat l’eficàcia atitrombòtica de l’aspirina, el triflusal (Laboratoris Uriach), i el HTB (principal metabòlit del triflusal), tres fàrmacs amb la capacitat d’inhibir de manera irreversible la ciclooxigenasa (COX-1) plaquetar bloquejant així la biosíntesi del tromboxà (important inductor de la trombosi). A més, els investigadors han avaluat el grau d’inhibició de cada un dels fàrmacs sobre la COX-2 de la paret vascular.
El projecte, dirigit per Lina Badimon, directora del CSIC-ICCC, es va centrar especialment a la diferent acció dels compostos sobre la progressió i creixement de trombes sobre trombes preexistents, i sobre la producció i activitat de la COX-2 endotelial, enzim involucrat a la síntesi de prostaciclina, un potent agent ateroprotector sistèmic.
Tenint present que el 25% dels accidents cerebrovasculars tenen el seu origen a l’embolització de trombes desencadenats a les artèries caròtides, una teràpia antitrombòtica eficaç és imprescindible per reduir el número d’isquèmies cerebrals. L’eficàcia de l’aspirina com a teràpia antiplaquetar en aquests pacients amb alt risc de patir esdeveniments cerebrals ha estat àmpliament demostrada i recolzada per múltiple assaigs clínics. En canvi, la seva utilitat es pot trobar restringida a diversos grups de pacients degut a l’aparició de problemes gàstrics, un major risc de sagnat, i inclús la seva manca d’efectivitat (“resistència al tractament”) limitant així la l’efectivitat del fàrmac. Per tant, la introducció d’altres agents antiplaquetars amb una eficàcia, com a mínim similar a la de l’aspirina i amb menys complicacions secundàries, és un objectiu a assolir.
Diversos estudis preclínics i clínics havien demostrat ja la possible utilitat terapèutica del triflusal i del HTB a la prevenció de la trombosi. En canvi, es desconeixia la capacitat d’ambdós fàrmacs d’aturar el creixement del trombe sobre trombes preexistents (superfícies altament trombogèniques), així com la seva capacitat d’inhibir de manera selectiva les diferents isoformes de la COX (COX-1 i COX-2).
L’estudi del Centre d’Investigació Cardiovascular de Barcelona ha demostrat que amb el mateix nivell d’eficàcia d’inhibició de trombosi secundària (inhibició de la COX-1 plaquetar), el triflusal és capaç de mantenir els nivells d’expressió de la COX-2 endotelial. És més, el seu principal metabolit, el HTB, preserva l’activitat de l’enzim permetent d’aquesta manera la síntesi de prostaciclina, molècula clau a la prevenció de la malaltia aterotrombòtica.
Gemma Vilahur i Xevi Duran, com a membres de l’equip responsable d’aquest estudi, veuen en el triflusal una teràpia antiplaquetar útil a la prevenció secundària d’accidents cardio i cerebrovasculars, fonamentalment com alternativa a l’aspirina a pacients que no la toleren.
REFERÈNCIA DE L’ARTICLE:
Duran X, Sánchez S, Vilahur G, Badimon L. Protective effects of triflusal on secondary thrombus growth and vascular cyclooxygenase-2. J Thromb Haemost. 2008 May 23. [Epub ahead of print]
Enllaços
Más comunicats d'aquest projecte
Buscar
Institut Català de Ciències Cardiovasculars
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Pavelló del Convent
Sant Antoni Maria Claret, 167 08025 Barcelona
Espanya
T: +34 - 93 556 5900 F: +34 - 93 556 5559