Els marcadors inflamació i de disfunció endotelial no són indicadors precoços de Diabetis tipus II
L’estudi posa de manifest que, tot i trobar incrementada la concretació d’alguns dels marcadors de la inflamació i la disfunció endotelial a malalts diabètics sense complicacions, no succeeix el mateix als familiars de primer grau d’aquests pacients. Per tant, queda descartada la teoria postulada des dels anys noranta sobre la possible utilitat predictiva d’aquestes molècules.
Investigadors del Centre d’Investigació Cardiovascular de Barcelona (CSIC-ICCC) i de l’Hospital de Bellvitge-CIBERDEM han publicat a Glycoconjugate Journal un treball que descarta als marcadors d’inflamació i de disfunció endotelial com a indicadors de la futura aparició de Diabetis tipus II.
Des dels anys noranta existia la teoria que la inflamació podia tenir un paper rellevant a la patofisiologia de l’obesitat i de la resistència a la insulina. Des de llavors s’han realitzat diversos estudis per comprovar o descartar aquesta hipòtesi. En aquest cas concret, l’equip dirigit per la Dra. Lina Badimon, del Centre d’Investigació Cardiovascular de Barcelona (CSIC-ICCC), juntament amb l’equip de l’Hospital de Bellvitge-CIBERDEM, dirigit pel Dr. José Manuel Gómez, va posar en marxa aquest projecte traslacional.
El treball va monitoritzar als tres grups d’estudi els nivells de proteïna C reactiva (PCR), Interleucina 6 (IL-6), E-Selectina, P-Selectina, ICAM-1, VCAM-1, MCP-1, hemoglobina glicosilada i desordres de la coagulació a través de paràmetres com el fibrinogen. Els resultats obtinguts amb les mostres de malalts diabètics, però sense complicacions, es van comparar amb els obtinguts als seus familiars directes i amb els del grup control.
L’article va concloure que els pacients amb diabetis tipus II tenien nivells elevats de marcadors bioquímics d’inflamació subclínica, com la CRP. Aquest augment s’observava tant respecte al grup control, com respecte als seus familiars. Els nivells de VCAM-1 i ICAM-1 també es trobaven elevats en el grup de pacients, comparant-lo amb el grup control. Per tant, es podria dir que aquests marcadors bioquímics sí que estan relacionats amb la disfunció de les cèl•lules endotelials, però no es poden fer servir com a marcadors precoços de diabetis a la població general.
REFERÈNCIA DE L’ARTICLE:
Gómez JM, Vila R, Catalina P, Soler J, Badimón L, Sahún M. The markers of inflammation and endothelial dysfunction in correlation with glycated haemoglobin are present in type 2 diabetes mellitus patients but not in their relatives. Glycoconj J. 2008 Mar 18 [Epub ahead of print]
Enllaços
- Accés a l'article
- Hospital de Bellvitge
- CIBERDEM
Más comunicats d'aquest projecte
Buscar
Institut Català de Ciències Cardiovasculars
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Pavelló del Convent
Sant Antoni Maria Claret, 167 08025 Barcelona
Espanya
T: +34 - 93 556 5900 F: +34 - 93 556 5559